Ja és aquí! Avui és 20 de març, el DIA MUNDIAL DEL TEATRE INFANTIL i JUVENIL!

Cada any us animem a gaudir amb nosaltres del dia en què celebrem les arts escèniques adreçades als infants i els joves. Des de Viu el Teatre treballem perquè aquest dia no duri només 24 h, sinó que el teatre infantil i juvenil tingui presència al llarg de tot l’any. A més, no és casualitat que aquesta celebració coincideixi amb el dia internacional de la felicitat: el teatre i l’experiència d’anar-hi en família o amb l’escola ajuda al desenvolupament emocional dels infants, proporcionant-los eines de comprensió i expressió per relacionar-se amb el seu entorn.

L’organització internacional ASSITEJ (Association Internacionale du Théâtre pour l’Enfance et la Jeuneusse) publica cada any un manifest recordant-nos el valor del teatre en la infància i joventut, i nosaltres volem sumar-nos als més de 80 països que celebren aquesta data compartint les paraules de la seva presidenta, Yvette Hardie:

Porta un nen al teatre avui! O… i si es porta el teatre al nen? Són declaracions igualment vàlides? PORTA UN NEN AL TEATRE ha estat el nostre lema des del 2012, ja que celebrem el Dia Mundial del Teatre per a Infants i Joves cada 20 de març i reafirmem el nostre compromís amb el dret de cada nen a les experiències artístiques creades especialment per a ells. Aquest any volem posar l’accent en la segona frase, aquest PORTAR EL TEATRE AL NEN, que és sovint més justificat i igual d’important. Si realment creiem que les arts són un dret humà fonamental, i tenim en compte que hi ha milions de nens que no tenen accés a un edifici de teatre (especialment un de dissenyat per a ells i les seves necessitats), hem d’ampliar els nostres conceptes d’allò que el teatre pot arribar a ser.

Per descomptat, aquesta idea no és nova en la història del teatre. Però d’alguna manera, quan parlem de teatre per a públics joves, les distincions entre el que és formal i informal continuen reflectint els nostres sistemes de valors i les nostres nocions de qualitat. El teatre sempre és una transformació. La seva capacitat de transformar un espai ordinari en un lloc on s’activa la imaginació i es despleguen possibilitats inesperades, és únic. Ofereix un moment en què els nens poden experimentar un poderós canvi social. Poden veure que aquest canvi és possible. Que la màgia pot venir de les coses més simples i terrenals. Aquesta alegria es pot trobar fins i tot en els espais més desfavorits.

La qualitat d’una experiència teatral que aconsegueix aquest miracle no és menys que una que ens permeti fer un vol imaginatiu disparat per un dispositiu escènic complex i que, a més a més, s’ajudi de la tecnologia més avançada. Sovint, fa més falta transformar en teatre un pati polsós, una sala municipal, una classe o un campament de refugiats. I no només perquè és més pràctic i econòmic trobar-se amb els nens en les seves circumstàncies quotidianes, sinó també, i més profundament, perquè aquesta transformació és màgica. Naturalment, no neguem l’especial experiència que és pròpia de l’espai teatral formal. Però per als nens que pateixen dia a dia les conseqüències de viure en una zona de guerra, els nens que viuen en zones rurals distants o aquells que viuen la marginalitat a les ciutats, ha d’haver-hi altres opcions. I aquest tipus de transformació pot suposar una profunda diferència en la seva experiència del món.

Com a professionals del teatre centrats en la pràctica innovadora del teatre per a públics joves, tots hem de preguntar-nos com el teatre pot generar experiències veritablement transformadores, sigui on sigui que es trobi el públic, i fer que es converteixin en realitat. Així que treballem junts per portar un nen al teatre… i portar el teatre als nens el 2018.