EL MEU CARRER, explica l’história de la Lola. Una noia de deu anys que li agrada mirar el món des del balcó de casa seva, en un carrer ple de veus, plantes, veïns i històries. Des d’allà observa, escolta i pregunta. La seva àvia li explica com era tot abans: quan l’aire era més net, quan es rentava a mà i el temps semblava anar més a poc a poc.

Amb els anys, el carrer canvia. Arriben cotxes, sorolls, noves tecnologies, presses. Algunes coses milloren, d’altres es perden. La Lola creix, es fa gran, i es converteix en una observadora curiosa, gairebé científica, que intenta entendre què està passant amb el seu entorn: l’aire que respira, l’aigua que s’esgota, els sons que no la deixen dormir.

Entre converses, records i petites accions quotidianes —estendre la roba, regar les plantes, parlar amb els veïns— la Lola construeix un relat de vida que és també el relat d’un barri i d’un planeta en transformació. Quan la Lola arriba al final del seu camí, el seu balcó no queda buit: es converteix en un jardí viu, ple de memòria i de futur. Perquè tot allò que es perd també pot renéixer… si encara hi som a temps.